(Punxa l'enllaç si vols conèixer la llegenda de La Tarasca)
La Tarasca, emparentada amb la
«cuca fera», és un animal fabulós de la tradició popular originari de la vila
occitana de Tarascó (Provença).
Llegenda
La llegenda diu que la Tarasca era
una horrible serp de mar d'ulls rogencs i alè pútrid que vivia en una cavitat
aquàtica sota el castell de Tarascó. Des d'allà sotjava els viatgers que
creuaven el Roine per a alimentar-se'n, sembrant el terror arreu del país.
És descrita de la manera següent
per Jaume de la Voràgine (Iacopo da Varazze) a la Llegenda àuria què escrigué
entre els anys 1261-1266:
«
Hi havia, en aqueixa època, sobre els marges del Roine, en un bosc entre Arle i
Avinyó, un drac, meitat animal, meitat peix, més gros que un bou, més llarg que
un cavall, amb dents semblants a espases i grosses com banyes, protegit per dos
escuts a cada costat; s'amagava en el riu des d'on llevava la vida a tots els
caminants i enfonsava les naus.»
Existeixen diverses versions que
expliquen el final del monstre. Una d'elles diu que una joveneta originària de
Judea, Santa Marta de Betània, vingué a evangelitzar la Baixa-Provença i decidí
de desafiar la bèstia. Amb tota la compassió que li procurava llur fe cristiana,
obtingué, mitjançant pregàries, la submissió de la criatura la qual es deixà
domar. Amb la bèstia amansida i sense lligar, tornà Santa Marta al poble, però
la gent, aterrida en veure aquell monstre, s'hi llançà a sobre fins que el
mataren. Aleshores Santa Marta predicà un sermó a la gent i molts dels vilatans
es convertiren al cristianisme.
Una altra versió diu que setze
joves haurien desafiat i matat la Tarasca; només vuit n'haurien sortit
vencedors i haurien fundat les ciutats de Tarascó i Bellcaire.
Hom pot relacionar aquesta llegenda
amb altres històries anàlogues de sants sauròctons, com Sant Jordi.
.png)
